Estem a punt de finalitzar aquest primer post-grau de direcció i lideratge a Lleida. Per sort existeixen molts directors que tenen clar que la formació és un requisit important per reforçar les competències individuals, a més de reforçar aptituds i actituds que ajuden a exercir la seva funció i la Universitat de Lleida ha donat resposta a aquesta realitat.
Si analitzem les diverses necessitats requerides per aquests directors, totes tenen un fil conductor important: que passa amb les emocions? Com som capaços de controlar-les i gestionar-les per poder exercir les funcions de la manera més eficient? Generalment, aquesta inquietud i necessitat sorgeix a aquelles persones que són molt inquietes i mobilitzadores, capaces de contagiar de forma clara a tota la organització i que despuntin i despuntaran com a líders.
Tots som conscients que a un líder se li observa pel que fa, però també en com ho fa. És una suma de gestos i senyals quotidians durant la seva posada en escena: imatge física, vestuari, gesticulació, llenguatge, coherència entre el que diu i el que fa, i una cosa molt reveladora, com gestiona les seves emocions i les del grup. En aquest maneig de les emocions el control de la paraula i el que expressa és fonamental. Un missatge des del pessimisme, transmet pessimisme; un missatge des de l’agressivitat, transmet agressivitat; un missatge des de la cordialitat avança cordialitat; des de l’optimisme, optimisme. Amb el que estem definint, una organització pot emergir o retrocedir en funció del que estan transmetent els seus líders. Tenim “indignats” que es manifesten a les places de les nostres organitzacions? Ens estan manifestant emocions? Som capaços de traduir el llenguatge de la nostra organització i dels nostres col•laboradors? Què ens diuen?
Segons Tom Peters al seu llibre “ Re-Imagine”, ens especifica les 50 regles del lideratge, que són: Els líders creen oportunitats, diuen "no ho se", poques vegades són els que fan millor les coses, són desenvolupadors de talent, són visionaris, són "mecànics del benefici". Els líders entenen que .. tot depèn! Prosperen en la paradoxa, els hi agrada el ”jaleo”, els líders fan, repeteixen, saben quan deuen esperar, estan cabrejats, són optimistes, transmeten un gran propòsit, atenen a detalls logístics, es fiquen al costat de l’acció, honren als rebels, s’ajunten amb els fanàtics, promocionen situacions insòlites.
I també cometen errors, cometen grans errors. Creen cultures lliures de culpa, trenquen barreres, obliden, són fanàtics del talent, crien altres líders, generen confiança, són especialistes en les relacions, són entusiastes de la creació de xarxes de relacions, els líders connecten, catapulten les seves organitzacions a l’estratosfera del valor afegit, creen mercats nous, els agrada la tecnologia, són venedors extraordinaris, els agrada la política, dominen les seves organitzacions, són grans aprenents, són grans actors, són grans narradors d’històries.
Als líders els agrada liderar, es coneixen a sí mateixos, accepten la responsabilitat, es centren, prenen descansos, expressen passió, són la marca, saben quan deixar-ho, porten uns nens a dins, fan les coses que importen.
Però per què ens sembla que tot això és tant important no solament ara, si no també de cara al futur? Què té a veure amb les emocions?
Els líders estan submergits contínuament en un entorn canviant de realitat política, econòmica, tècnica i tecnològica. Aquest entorn genera un llenguatge emocional a les organitzacions que és el que hem de fer anar.
Estem parlant probablement en que el canvi de paradigma requereix de verdaders artistes en relacions humanes i amb la capacitat d’aplicar les modalitats de lideratge en funció del moment. Líders visionaris , corporatius, ... I que tinguin com a fil conductor, interès per les persones i que facin d’aquestes l’eix vertebrador de la organització.
Un entorn amb tanta crispació social com l’actual no pot descuidar aquests aspectes tan importants. Per tot això l’essència del desenvolupament del lideratge té una palanca molt important que és l’aprenentatge. Aprenentatge d’un mateix en la funció, reflexionant sobre les seves debilitats i fortaleses, disseny d’una bona agenda d’aprenentatge, desenvolupament d’unes relacions fiables que ajudin, sostinguin i encoratgin l’exercici de la funció amb una continua i crítica autoavaluació.
Espero i desitjo que aquest post-grau generi debat professional, tant important al nostre món empresarial i que aporti valor.
Candela Calle
Article publicat al diari El Segre, diumenge, 29 de maig d 2011
Entradas
Ellasdeciden.com
Hace 13 años
