jueves, 10 de marzo de 2011

QUÈ HAN APORTAT LES DONES AL LIDERATGE DEL SEGLE XXI?

Al nostre país la llei orgànica d’igualtat entre homes i dones i la llei de conciliació familiar han ajudat de forma clara a que les dones, de manera progressiva, s’hagin anat incorporant al món laboral i en llocs de responsabilitat.

Segons un estudi de la Universitat CEU San Pablo dut a terme entre les mil empreses més importants d’Espanya per ingressos d’explotació, la situació actual és que solament el 6,61% dels llocs directius als consells d’administració corresponen a dones, i d’aquests, només el 2,5% a les presidències. Aquests consells d’administració solen ser d’empreses familiars o cooperatives amb el que es demostra que la via principal d’accés de la dona als òrgans d’administració de les empreses són els llaços familiars. És també destacable que solen ser empreses del sector serveis. Per la seva banda, segons dades presentades aquest dimarts al Parlament Europeu, només un 3% de les grans empreses europees estan dirigides per una dona.
A l’àmbit polític és on el percentatge és més important i s’apropa a la paritat. Al Congrés, el 36% de diputats són dones. Al Parlament de Catalunya, les darreres eleccions han fet que 59 dels 135 escons siguin ocupats per dones; el que suposa un 43,7% del total.

Actualment existeixen al món dones realment poderoses que han contribuït o estan contribuint a la presa de decisions com són Hillary Clinton, secretària d’Estat del Govern d’Estats Units, Angela Merkel, presidenta d’Alemanya, Sonia Gandhi, ex primera ministra de la Índia i líder del Partit del Congrés, Wu Yi, vicepresidenta del Consell d’Estat de la República Popular Xina, o Ana Botín, consellera delegada de la filial britànica del Grup Santander. No obstant això encara no hi ha la presència necessària.
També és important tenir en compte que el que aporten els homes i les dones a la societat és diferent. Les primeres investigacions científiques per subratllar les diferències entre ambdós sexes són dutes a terme per Francis Galton al Museu de Londres al 1882. Va arribar a la conclusió que tot està al cervell i que la diferència principal rau en que a la dona domina l’hemisferi esquerre i a l’home el dret. Tots dos cervells no han evolucionat de manera idèntica i d’aquí els nostres punts forts, talent i habilitats diferents.
Les nenes, degut a aquest domini de l’hemisferi esquerre, solen parlar abans i millor, a més d’aprendre una llengua estrangera més ràpid. Els nens, amb el domini sobre l’hemisferi dret, tenen més desenvolupada la lògica i són molt hàbils amb els jocs de construcció, els problemes matemàtics i els puzles.
Les dones tenen l’habilitat per realitzar dos o més tasques al mateix temps i això es deu al cos callós del cervell que és més gruixut i l’orienta cap a la multiplicitat i la capacitat de processar a la vegada diferents fonts d’informació. Així mateix, el cervell femení proporciona una major capacitat per estar atentes a les emocions i les preocupacions de l’entorn.
Tant l’estructura del cervell com l’efecte de les hormones determinen la manera de pensar i la conducta dels humans. Les nenes busquen crear llaços d’unió i col•laboració, mentre que els nens cerquen el poder i una posició respectable. És evident que factors culturals i socials també estan influint cada dia més a l’evolució de les característiques fisiològiques d’homes i dones.
La igualtat social entre homes i dones és un tema polític, social i moral; les diferències innates són un tema científic.
Sabent això, podem dir que la igualtat no resideix en les persones, sinó en el dret i l’oportunitat per exercir tot el seu potencial: cadascú amb els seus punt forts. L’important és aprofitar i potenciar les diferències. En aquest sentit, és molt important que les dones liderin a la seva manera, no que intentin fer-ho com els homes. Han de liderar amb el seu estil personal, és a dir, liderar més que manar.
El lideratge femení està caracteritzat pels valors emergents que creen equips flexibles, s’orienten a l’avaluació i no al control, fan les organitzacions més obertes, donen directrius, potencien la cooperació, l’empowerment i generen autoritat moral. Tot això amb grans dosis d’intuïció i sensibilitat.
En una organització, els valors han d’incloure maneres de pensar i sentir. Això facilita la confiança dels treballadors i un alt nivell de compromís; una qüestió fonamental en un moment de profunda crisi econòmica com el que vivim. En aquest sentit, existeixen estudis que demostren que les empreses gestionades per dones tenen millors resultats econòmics.
Però hem de defensar que tot això sigui patent del lideratge femení? En realitat estem parlant, simplement, del lideratge que les nostres organitzacions es mereixen i que ha de ser la manera de liderar tant d’homes com de dones. Aquesta és la direcció en la que hem de seguir treballant i el repte no és tan sols de les dones, sinó de tots. Lideratge, valors i compromís.